Estimar, segur que no podem viure sense estimar, un sentiment potent i intensiu que sentim i ens arriba des del primer dia de la nostra vida… o encara abans, d’ençà que algú va ser feliç quan va saber que aviat formaríem part del seu dia a dia.
Estimem a la mare, al pare, a avis i àvies, a germans, a amics, a cosins… estimem a molta gent diferent que ens ajuda i en fa sentir bé. I algun dia ens enamorem d’algú altra a qui afegim dalt de tot de la nostra llista de gent que estimem, però per a la majoria de nosaltres aquesta llista la vam començar de ben petits.
El dia 14 de febrer, els nord-americans, i per extensió a occident, celebra el dia dels enamorats, poc podem dir d’aquest dia que no s’hagi dit ja. Però hi ha altres llocs del món on aquest dia té una altra dimensió.
És així a Finlàndia -l’estat on vaig néixer i vaig viure fins que tenia 28 anys- on el dia 14 de febrer l’anomenen Ystävänpäivä el dia de l’amistat. El dia 14 celebren l’estimació que tots tenim per a persones properes, que són molt importants per a nosaltres i malgrat tot, poques vegades els diem que ens les estimem.
Ystävänpäivä és un dia de diari, no es fa cap gran festa, és un moment que ens guardem per expressar i fer saber a família i amics que ens els estimem, que els tenim en compte, que ens ajuden a viure amb felicitat i que pensem molt en ell o en ella. No és un dia de grans regals, amb un petit detall: una planta, una flor, una targeta, o una capseta de galetes, en tenim més que suficient perquè ens ajudi a dir:
